BALL DE SANT FERRIOL Catalunya

BA

BALL DE SANT FERRIOL
ORIGEN	Catalunya
HISTÒRIA-LLEGENDA	La llegenda diu que en Ferriol era un capità d’una quadrilla de lladres que es dedicaven a anar a fer robatoris i que després de cadascun anaven a una taverna a celebrar-los. Allí a la taverna bevien  molt i es feien apostes per veure qui era capaç de fer uns quants passos de ball o d’equilibri. Al cap de molt de temps, en Ferriol va voler  canviar de vida i va intentar que així ho fera la seua tropa de bandolers, però ells ho prengueren com un acte de covardia i el mataren. Una vegada mort el van soterrar sota una bóta de vi de la taverna a la que sempre anaven. I conta la llegenda que des d’aquell dia no hi havia qui s’acabés mai el contingut de la bóta. L’hostaler  va decidir investigar què passava i el que va descobrir va ésser que, el dit del sant apuntava directament a la bóta, com si volgués tocar-la. D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”. A Besalú, poble català, es venerava al Sant i per a la seua festa es celebrava un aplec en el qual es ballava i bevia molt Sembla que originàriament era una dansa agrícola; potser per aquest fet a l’Empordà els dansaires portaven una forca penjada al coll per a ballar   aquesta dansa.
NIVELL EDUCATIU	A partir del 1r cicle de Primària
LLETRA	“N’era un pastor           que en tenia tres ovelles ; n’era un pastor , que tenia un penelló. Diu que el penelló li cou, gloriós Sant Ferriol; i s’estira i s’arronsa, per què el penelló li cou. Jo i el pastor, en vivíem d’amoretes; jo i el pastor, en vivíem de l’amor. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino, ha perdut el flabiol. Et mors de fam, si no tens pa i botifarra; el mors de fam , si no tens per menllugar. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. No en tastaràs, des del nàs fins a la boca; No en tastaràs, de la boca fins al nas. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. Tots en tenim, cap i coll de pessigolles; tots en tenim si estem vius i no ens morim. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. N’era un pastor                                    que en tenia tres ovelles n’era un pastor que tenia un penelló. Diu que el penelló li cou, gloriós Sant Ferriol, i s’estira i s’arronsa per què el penelló li cou ”.