BALL DE SANT FERRIOL Catalunya

BA

BALL DE SANT FERRIOL
ORIGEN	Catalunya
HISTÒRIA-LLEGENDA	La llegenda diu que en Ferriol era un capità d’una quadrilla de lladres que es dedicaven a anar a fer robatoris i que després de cadascun anaven a una taverna a celebrar-los. Allí a la taverna bevien  molt i es feien apostes per veure qui era capaç de fer uns quants passos de ball o d’equilibri. Al cap de molt de temps, en Ferriol va voler  canviar de vida i va intentar que així ho fera la seua tropa de bandolers, però ells ho prengueren com un acte de covardia i el mataren. Una vegada mort el van soterrar sota una bóta de vi de la taverna a la que sempre anaven. I conta la llegenda que des d’aquell dia no hi havia qui s’acabés mai el contingut de la bóta. L’hostaler  va decidir investigar què passava i el que va descobrir va ésser que, el dit del sant apuntava directament a la bóta, com si volgués tocar-la. D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”. A Besalú, poble català, es venerava al Sant i per a la seua festa es celebrava un aplec en el qual es ballava i bevia molt Sembla que originàriament era una dansa agrícola; potser per aquest fet a l’Empordà els dansaires portaven una forca penjada al coll per a ballar   aquesta dansa.
NIVELL EDUCATIU	A partir del 1r cicle de Primària
LLETRA	“N’era un pastor           que en tenia tres ovelles ; n’era un pastor , que tenia un penelló. Diu que el penelló li cou, gloriós Sant Ferriol; i s’estira i s’arronsa, per què el penelló li cou. Jo i el pastor, en vivíem d’amoretes; jo i el pastor, en vivíem de l’amor. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino, ha perdut el flabiol. Et mors de fam, si no tens pa i botifarra; el mors de fam , si no tens per menllugar. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. No en tastaràs, des del nàs fins a la boca; No en tastaràs, de la boca fins al nas. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. Tots en tenim, cap i coll de pessigolles; tots en tenim si estem vius i no ens morim. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. N’era un pastor                                    que en tenia tres ovelles n’era un pastor que tenia un penelló. Diu que el penelló li cou, gloriós Sant Ferriol, i s’estira i s’arronsa per què el penelló li cou ”.

DANSA SABATER Dinamarca

DANSA DEL SABATER
ORIGEN	Dinamarca
NIVELL EDUCATIU	A partir del 2n cicle d’Infantil
MATERIAL	Conte del “Sabater i els donyets”
LLETRA CANÇÓ	“Posa el fil i torna a posar el fil estira, estira i tap, tap, tap (bis). Sabater, bon sabater les sabates, les sabates sabater, bon sabater les sabates m’has de fer.”
ESTRUCTURA RÍTMICA	(A-B) x 6 vegades
POSICIÓ INICIAL	Distribuïts/des per l’espai
DESENVOLUPAMENT	A Es camina lliurement per l’espai de la sala, setze passos al ritme que marca la música. B Parats/des al lloc, amb les mans simulant: moviment de cosir (2 vegades), moviment d’estirar el fil cap amunt (2 vegades) i colpejant amb el palmell d’una mà el puny de l’altra que simula la sabata (3 vegades). Quan la cançó diu:    “Sabater, bon sabater” (s’assenyala amb dit).    “les sabates, les sabates” (es pica de peus a terra d-e-d-e)*    “les sabates… (es pica de peus a terra d-e)      … m’has de fer” (simulen cosir)
VARIANTS	VARIANT 1: el tema A en compte de caminar lliurement per l’espai, es podria fer en rogle amb les mans agafades cap avall. Es roda al ritme de la música (8 passos dreta + 8 passos esquerra x 2 vegades). VARIANT 2: el tema A es pot fer sense moure’s del lloc, amb les mans als malucs i fent torsions suaus de tronc.
RECURSOS	Per presentar aquesta dansa es pot contar el conte del “Sabater i els donyets (o follets)”.

ENA BUSHI (Japó)

ENA BUSHI
ORIGEN	Japó
NIVELL EDUCATIU	A partir de 2n cicle de Primària
HISTÒRIA	Basada en la recollida de l’arròs i els procés que segueix fins vendre’l al mercat. El llaurador/a una vegada recollit l’arròs, separa la corfa del gra, ompli els sacs, els carrega al llom i arriba al mercat, on ensenya la documentació a l’entrada, espenta al carro i, després de vendre el producte, dona les gràcies.
ESTRUCTURA RÍTMICA	A x 8 vegades
POSICIÓ INICIAL	En rogle sense agafar-se de les mans
DESENVOLUPAMENT	Comencem simulant que matxuquen l’arròs amb una maça llarga 2 vegades al costat dret i 2 a l’esquerre. El moviment dels braços s’acompanya picant amb els peus corresponents a terra. Ara inclinen el cos cap avant i donen un pas a la dreta fent com si carreguéssim l’arròs al sac i fan el mateix cap a l’esquerra. Realitzen el gest de carregar el sac a l’esquena a la vegada que retrocedeixen un pas enrere amb el peu dret i fem el mateix amb l’esquerre. Avancen un pas cap avant amb el peu dret i ensenyant la documentació amb les dos mans alçades i fan el mateix per l’esquerra. Espenten el carro de la mercaderia donant 6 passos cap avant i després  retrocedeixen al lloc on estaven amb els palmells de les mans junts (acció de resar) i, cada dos repeticions, en aquesta posició inclinen el cos cap a davant donant gràcies.