Jingle Bells- EEUU

DANSA DELS PASTORS (França)

DANSA  DELS PASTORS
ORIGEN	França
NIVELL EDUCATIU	A partir del 2n cicle d’Infantil
POSICIÓ INICIAL	En cercle agafats/des pels colzes, ja que amb les mans tenen que aguantar uns ciris.
AGARRES	Pel colze De les mans en “V”
DESENVOLUPAMENT	Tots/es donen 4 passos laterals cap a la dreta (S.I.A.R.) i després es punteja amb el peu dret davant, al costat del peu esquerre i darrere del peu esquerre. Finalment s’ajunta al esquerre i es fa el mateix però amb el peu esquerre . Repetir fins que acaba la música.
VARIANT	1- El mateix però amb filera de manera que es va fent el recorregut que vulga la primera persona.

VALS ESPAÑOL Irlanda

VALS ESPANYOL
ORIGEN	Irlanda
HISTÒRIA-LLEGENDA	És un ball molt antic que es ballava a les grans Corts reials de l’Època Medieval.
NIVELL EDUCATIU	A partir del 3r cicle de Primària
ESTRUCTURA RÍTMICA	A-A’-B-B’-C-C’-D-D’  (16 x 2)
POSICIÓ INICIAL	En cercle agafats tots de les mans. Intercalar xic- xica.
AGARRES	En “v”
DESENVOLUPAMENT	Hi ha una petita introducció. De les mans mirant al centre, tots donen un pas de vals cap al centre del cercle amb el peu dret i un altre arrere amb l’esquerre. Després els xics donen dos passes de vals en el seu lloc mentre que les xiques donen els seus dos passos de vals fent una volta cap a la dreta per davant del xic fins ocupar el lloc de la xica que estava a la seua dreta. Els xics li ajuden fent un petit impuls cap la dreta amb la mà amb la que les tenien agafades. Es repeteix 4 vegades; a la quarta la xica es queda encarada amb la parella. Puntegen els dos amb el peus de fora i després amb el de dins i després giren al voltant del seu eix. Després puntegen primer amb el de dins i després amb el de fora. En posició de ball donen dos passes laterals cap a dins i altres dos cap a fora per a tornar al lloc. Agafats al lloc, 3 passes de vals agafats girant i al quart es queda la xica a la dreta per a poder tornar a començar.

TARANTEL•LA Italia

TARANTEL·LA NAPOLITANA
ORIGEN	Itàlia
NIVELL EDUCATIU	A partir del 2n cicle de Primària
MATERIAL	Panderetes, sonalls...
ESTRUCTURA RÍTMICA	Introducció - (A – B - A - B - C) x 2
POSICIÓ INICIAL	Per parelles separades en dos fileres, mirant-se i deixant un espai al mig.
DESENVOLUPAMENT	INTRODUCCIÓ quiets/es al lloc A)  Saltant, es creua la cama dreta per davant de  l’esquerra, i la  cama esquerra per davant de la dreta, i es torna a fer. Cada vegada que es creua una cama, donem una picada de mans amb els braços enlaire. Alternant els peus dret - esquerre, es frega a terra com si caminéssim enrere , sense moure’ns del lloc i amb les mans enrere (d - e - d - e  - d - e - d - e). Es repeteix tot una altra vegada. B) S’avancen quatre passos saltant i alçant el genoll lleugerament, cap avant i quatre cap arrere (2 vegades). C Les parelles s’agafen en agarre de “Tarantella” fent gir cap a la dreta = SIAR (8 pulsacions ) i cap a la esquerra = SAR (8 pulsacions).

ESKU DANTZA País Basc

ESKU DANTZA
ORIGEN	País Basc
CURIOSITATS	És una dansa poc habitual per a ser del lloc d’on és, ja que normalment al País Basc el que més es mouen són les cames i de forma enèrgica. A aquesta dansa hi participen, però molt més  les mans i els seus moviments. Gairebé ens recorda aquells jocs de mans que fèiem de petits/es!
NIVELL EDUCATIU	A partir de 2n cicle de Primària
ESTRUCTURA RÍTMICA	A x 11 ( es van fent cada volta més de presa)
POSICIÓ INICIAL	En dues fileres; per parelles enfrontades
DESENVOLUPAMENT	Comencem amb un toc al company amb palmes juntes com si resarem. Toquem mà dreta amb mà dreta. Toquem mà esquerra amb mà esquerra. Palmeta al centre cadascú amb ell mateix. Palmeta per baix la cama dreta. Palmeta al centre. Palmeta per baix la cama esquerra. Palmeta al centre. Palmeta per darrere de la  cintura. Palmeta al centre. Comencem de nou.
VARIANTS	La mestra/e pot canviar l’ordre de les palmetes o inclòs la forma de fer-les ja que és una dansa complicada. VARIANT 1 : Pot fer-se rodant, 180º  en S.I.A.R., quan fem les palmetes per baix les cames i tornar al lloc per a començar de nou.

PALMEAR Y DANZAR Alemanya

Chevaux du cirque - França

CHEVAUX DU CIRQUE
ORIGEN	França
NIVELL EDUCATIU	A partir del 2n cicle d’Infantil
MATERIAL	Piques o sticks d’hoquei per fer de cavall
ESTRUCTURA RÍTMICA	Introducció - (A - B – C) x 3 vegades.
POSICIÓ INICIAL	En rogle sense agafar-se i mirant tots/es cap a la dreta.
DESENVOLUPAMENT	Introducció: quiets/es en la posició inicial A Anar al pas amb una mà fent de cua i l’altra simulant la crina del cavall (si ho fem amb piques tan sols simularem la crina) - (8+8 pulsacions). B Anar al trot de la mateixa forma (8+8 pulsacions). C Anar al galop igualment (8+8 pulsacions)..

BALL DE SANT FERRIOL Catalunya

BA

BALL DE SANT FERRIOL
ORIGEN	Catalunya
HISTÒRIA-LLEGENDA	La llegenda diu que en Ferriol era un capità d’una quadrilla de lladres que es dedicaven a anar a fer robatoris i que després de cadascun anaven a una taverna a celebrar-los. Allí a la taverna bevien  molt i es feien apostes per veure qui era capaç de fer uns quants passos de ball o d’equilibri. Al cap de molt de temps, en Ferriol va voler  canviar de vida i va intentar que així ho fera la seua tropa de bandolers, però ells ho prengueren com un acte de covardia i el mataren. Una vegada mort el van soterrar sota una bóta de vi de la taverna a la que sempre anaven. I conta la llegenda que des d’aquell dia no hi havia qui s’acabés mai el contingut de la bóta. L’hostaler  va decidir investigar què passava i el que va descobrir va ésser que, el dit del sant apuntava directament a la bóta, com si volgués tocar-la. D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”. A Besalú, poble català, es venerava al Sant i per a la seua festa es celebrava un aplec en el qual es ballava i bevia molt Sembla que originàriament era una dansa agrícola; potser per aquest fet a l’Empordà els dansaires portaven una forca penjada al coll per a ballar   aquesta dansa.
NIVELL EDUCATIU	A partir del 1r cicle de Primària
LLETRA	“N’era un pastor           que en tenia tres ovelles ; n’era un pastor , que tenia un penelló. Diu que el penelló li cou, gloriós Sant Ferriol; i s’estira i s’arronsa, per què el penelló li cou. Jo i el pastor, en vivíem d’amoretes; jo i el pastor, en vivíem de l’amor. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino, ha perdut el flabiol. Et mors de fam, si no tens pa i botifarra; el mors de fam , si no tens per menllugar. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. No en tastaràs, des del nàs fins a la boca; No en tastaràs, de la boca fins al nas. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. Tots en tenim, cap i coll de pessigolles; tots en tenim si estem vius i no ens morim. Ara bé Sant Ferriol, ballarem  si Déu ho vol; i qui toque el tamborino ha perdut el flabiol. N’era un pastor                                    que en tenia tres ovelles n’era un pastor que tenia un penelló. Diu que el penelló li cou, gloriós Sant Ferriol, i s’estira i s’arronsa per què el penelló li cou ”.

DANSA SABATER Dinamarca

DANSA DEL SABATER
ORIGEN	Dinamarca
NIVELL EDUCATIU	A partir del 2n cicle d’Infantil
MATERIAL	Conte del “Sabater i els donyets”
LLETRA CANÇÓ	“Posa el fil i torna a posar el fil estira, estira i tap, tap, tap (bis). Sabater, bon sabater les sabates, les sabates sabater, bon sabater les sabates m’has de fer.”
ESTRUCTURA RÍTMICA	(A-B) x 6 vegades
POSICIÓ INICIAL	Distribuïts/des per l’espai
DESENVOLUPAMENT	A Es camina lliurement per l’espai de la sala, setze passos al ritme que marca la música. B Parats/des al lloc, amb les mans simulant: moviment de cosir (2 vegades), moviment d’estirar el fil cap amunt (2 vegades) i colpejant amb el palmell d’una mà el puny de l’altra que simula la sabata (3 vegades). Quan la cançó diu:    “Sabater, bon sabater” (s’assenyala amb dit).    “les sabates, les sabates” (es pica de peus a terra d-e-d-e)*    “les sabates… (es pica de peus a terra d-e)      … m’has de fer” (simulen cosir)
VARIANTS	VARIANT 1: el tema A en compte de caminar lliurement per l’espai, es podria fer en rogle amb les mans agafades cap avall. Es roda al ritme de la música (8 passos dreta + 8 passos esquerra x 2 vegades). VARIANT 2: el tema A es pot fer sense moure’s del lloc, amb les mans als malucs i fent torsions suaus de tronc.
RECURSOS	Per presentar aquesta dansa es pot contar el conte del “Sabater i els donyets (o follets)”.

ENA BUSHI (Japó)

ENA BUSHI
ORIGEN	Japó
NIVELL EDUCATIU	A partir de 2n cicle de Primària
HISTÒRIA	Basada en la recollida de l’arròs i els procés que segueix fins vendre’l al mercat. El llaurador/a una vegada recollit l’arròs, separa la corfa del gra, ompli els sacs, els carrega al llom i arriba al mercat, on ensenya la documentació a l’entrada, espenta al carro i, després de vendre el producte, dona les gràcies.
ESTRUCTURA RÍTMICA	A x 8 vegades
POSICIÓ INICIAL	En rogle sense agafar-se de les mans
DESENVOLUPAMENT	Comencem simulant que matxuquen l’arròs amb una maça llarga 2 vegades al costat dret i 2 a l’esquerre. El moviment dels braços s’acompanya picant amb els peus corresponents a terra. Ara inclinen el cos cap avant i donen un pas a la dreta fent com si carreguéssim l’arròs al sac i fan el mateix cap a l’esquerra. Realitzen el gest de carregar el sac a l’esquena a la vegada que retrocedeixen un pas enrere amb el peu dret i fem el mateix amb l’esquerre. Avancen un pas cap avant amb el peu dret i ensenyant la documentació amb les dos mans alçades i fan el mateix per l’esquerra. Espenten el carro de la mercaderia donant 6 passos cap avant i després  retrocedeixen al lloc on estaven amb els palmells de les mans junts (acció de resar) i, cada dos repeticions, en aquesta posició inclinen el cos cap a davant donant gràcies.

Carnavalito

DE ALLACITO  - CARNAVALITO
ORIGEN	Bolívia
NIVELL EDUCATIU	A partir del 2n cicle de Primària
MATERIAL	Un con o punt de referència
LLETRA CANÇÓ	“De allacito, de allacito, Ya viene el carnavalito, De allacito, de allacito, Ya viene el carnavalito... 1. Todos bajan en parejas, yo voy bajando solito (bis) 2. Todos cantan entonando, yo solo entono un poquito (bis). 3. Chacotenado, chacotenado, solito me voy quedando (bis).”
ESTRUCTURA RÍTMICA	Introducció – (A) x 4 vegades. L’última és instrumental.
POSICIÓ INICIAL	Tots els/les dansaires es fiquen per parelles agafades de la mà i en una fila, unes darrere les altres.
DESENVOLUPAMENT	Introducció: tothom resten quiets en la posició inicial. A Fent pas ternari (1-2-3) i a la quarta pulsació s’alça el genoll (alternat esquerre - dret). S’evoluciona per l’espai realitzant cada vegada un desplaçament diferent: La fila es desplaça cap avant fent corbes. 2 i 3. La primera parella es queda al lloc marcant el pas i fent un pont amb les mans i tots/es passen per baix, una vegada passen també es queden fent de pont. 4. La fila de parelles roda un con o similar que està a terra fent de punt de referència.