BALL DE SANT FERRIOL Catalunya

 BA
BALL DE SANT FERRIOL
ORIGEN
Catalunya
HISTÒRIA-LLEGENDA
La llegenda diu que en Ferriol era un capità d’una quadrilla de lladres que es dedicaven a anar a fer robatoris i que després de cadascun anaven a una taverna a celebrar-los. Allí a la taverna bevien  molt i es feien apostes per veure qui era capaç de fer uns quants passos de ball o d’equilibri.
Al cap de molt de temps, en Ferriol va voler  canviar de vida i va intentar que així ho fera la seua tropa de bandolers, però ells ho prengueren com un acte de covardia i el mataren. Una vegada mort el van soterrar sota una bóta de vi de la taverna a la que sempre anaven. I conta la llegenda que des d’aquell dia no hi havia qui s’acabés mai el contingut de la bóta. L’hostaler  va decidir investigar què passava i el que va descobrir va ésser que, el dit del sant apuntava directament a la bóta, com si volgués tocar-la.
D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”.
A Besalú, poble català, es venerava al Sant i per a la seua festa es celebrava un aplec en el qual es ballava i bevia molt
Sembla que originàriament era una dansa agrícola; potser per aquest fet a l’Empordà els dansaires portaven una forca penjada al coll per a ballar   aquesta dansa.
NIVELL EDUCATIU
A partir del 1r cicle de Primària
LLETRA
“N’era un pastor           que en tenia tres ovelles ;
n’era un pastor ,
que tenia un penelló.

Diu que el penelló li cou,
gloriós Sant Ferriol;
i s’estira i s’arronsa,
per què el penelló li cou.

Jo i el pastor,
en vivíem d’amoretes;
jo i el pastor,
en vivíem de l’amor.

Ara bé Sant Ferriol,
ballarem  si Déu ho vol;
i qui toque el tamborino,
ha perdut el flabiol.

Et mors de fam,
si no tens pa i botifarra;
el mors de fam ,
si no tens per menllugar.

Ara bé Sant Ferriol,
ballarem  si Déu ho vol;
i qui toque el tamborino
ha perdut el flabiol.
No en tastaràs,
des del nàs fins a la boca;
No en tastaràs,
de la boca fins al nas.

Ara bé Sant Ferriol,
ballarem  si Déu ho vol;
i qui toque el tamborino
ha perdut el flabiol.

Tots en tenim,
cap i coll de pessigolles;
tots en tenim
si estem vius i no ens morim.

Ara bé Sant Ferriol,
ballarem  si Déu ho vol;
i qui toque el tamborino
ha perdut el flabiol.

N’era un pastor                                   
que en tenia tres ovelles
n’era un pastor
que tenia un penelló.

Diu que el penelló li cou,
gloriós Sant Ferriol,
i s’estira i s’arronsa
per què el penelló li cou ”.

DANSA SABATER Dinamarca


DANSA DEL SABATER

ORIGEN

Dinamarca

NIVELL EDUCATIU
A partir del 2n cicle d’Infantil
MATERIAL
Conte del “Sabater i els donyets”
LLETRA CANÇÓ
“Posa el fil i torna a posar el fil
estira, estira i tap, tap, tap (bis).
Sabater, bon sabater
les sabates, les sabates
sabater, bon sabater
les sabates m’has de fer.”
ESTRUCTURA RÍTMICA
(A-B) x 6 vegades
POSICIÓ INICIAL
Distribuïts/des per l’espai
DESENVOLUPAMENT
A Es camina lliurement per l’espai de la sala, setze passos al ritme que marca la música.
B Parats/des al lloc, amb les mans simulant: moviment de cosir (2 vegades), moviment d’estirar el fil cap amunt (2 vegades) i colpejant amb el palmell d’una mà el puny de l’altra que simula la sabata (3 vegades). Quan la cançó diu:
   “Sabater, bon sabater” (s’assenyala amb dit).
   “les sabates, les sabates” (es pica de peus a terra d-e-d-e)*
   “les sabates… (es pica de peus a terra d-e)
     … m’has de fer” (simulen cosir)

VARIANTS

VARIANT 1: el tema A en compte de caminar lliurement per l’espai, es podria fer en rogle amb les mans agafades cap avall. Es roda al ritme de la música (8 passos dreta + 8 passos esquerra x 2 vegades).
VARIANT 2: el tema A es pot fer sense moure’s del lloc, amb les mans als malucs i fent torsions suaus de tronc.

RECURSOS

Per presentar aquesta dansa es pot contar el conte del “Sabater i els donyets (o follets)”.

ENA BUSHI (Japó)


ENA BUSHI

ORIGEN

Japó

NIVELL EDUCATIU
A partir de 2n cicle de Primària
HISTÒRIA
Basada en la recollida de l’arròs i els procés que segueix fins vendre’l al mercat. El llaurador/a una vegada recollit l’arròs, separa la corfa del gra, ompli els sacs, els carrega al llom i arriba al mercat, on ensenya la documentació a l’entrada, espenta al carro i, després de vendre el producte, dona les gràcies.
ESTRUCTURA RÍTMICA

A x 8 vegades

POSICIÓ INICIAL
En rogle sense agafar-se de les mans
DESENVOLUPAMENT
Comencem simulant que matxuquen l’arròs amb una maça llarga 2 vegades al costat dret i 2 a l’esquerre. El moviment dels braços s’acompanya picant amb els peus corresponents a terra.
Ara inclinen el cos cap avant i donen un pas a la dreta fent com si carreguéssim l’arròs al sac i fan el mateix cap a l’esquerra.
Realitzen el gest de carregar el sac a l’esquena a la vegada que retrocedeixen un pas enrere amb el peu dret i fem el mateix amb l’esquerre.
Avancen un pas cap avant amb el peu dret i ensenyant la documentació amb les dos mans alçades i fan el mateix per l’esquerra.
Espenten el carro de la mercaderia donant 6 passos cap avant i després  retrocedeixen al lloc on estaven amb els palmells de les mans junts (acció de resar) i, cada dos repeticions, en aquesta posició inclinen el cos cap a davant donant gràcies.

Carnavalito

DE ALLACITO  - CARNAVALITO

ORIGEN

Bolívia

NIVELL EDUCATIU
A partir del 2n cicle de Primària
MATERIAL
Un con o punt de referència
LLETRA CANÇÓ
“De allacito, de allacito,
Ya viene el carnavalito,
De allacito, de allacito,
Ya viene el carnavalito...
1. Todos bajan en parejas,
yo voy bajando solito (bis)
2. Todos cantan entonando,
yo solo entono un poquito (bis).
3. Chacotenado, chacotenado,
solito me voy quedando (bis).”
ESTRUCTURA RÍTMICA
Introducció – (A) x 4 vegades. L’última és instrumental.
POSICIÓ INICIAL
Tots els/les dansaires es fiquen per parelles agafades de la mà i en una fila, unes darrere les altres.
DESENVOLUPAMENT
Introducció: tothom resten quiets en la posició inicial.
A Fent pas ternari (1-2-3) i a la quarta pulsació s’alça el genoll (alternat esquerre - dret). S’evoluciona per l’espai realitzant cada vegada un desplaçament diferent:
  1. La fila es desplaça cap avant fent corbes.
2 i 3. La primera parella es queda al lloc marcant el pas i fent un pont amb les mans i tots/es passen per baix, una vegada passen també es queden fent de pont.
4. La fila de parelles roda un con o similar que està a terra fent de punt de referència.

Green Sleaves


GREEN SLEAVES
ORIGEN
Escòcia
NIVELL EDUCATIU
A partir 2n cicle de Primària
ESTRUCTURA RÍTMICA
(A-B) x 4 vegades
POSICIÓ INICIAL
En cercle agafats de les mans en ”V” en peus junts.
DESENVOLUPAMENT
A. Comença la cançó i des de la posició de peus junts desplacem el peu dret cap darrere i a continuació l’esquerre. Fem un balanceig i passem el pes del cos al peu dret i a l’esquerre.
B. A continuació el peu dret es deixa anar al davant i cap al costat dret (en diagonal)  i l’esquerre s’ajunta amb ell. Després el dret fa un pas a la dreta i l’esquerre es torna a ajuntar. Tornem a començar.

Tren ( Holanda)

 EL TREN
ORIGEN
Holanda
HISTÒRIA-LLEGENDA
Es  tracta  d’un viatge que anem a fer amb el tren. Per a començar podem fer menció al conte de Dumbo i al seu viatge.
La mestra/e anirà dient els llocs per on passa el tren per a que els xiquets el gaudeixquen.
NIVELL EDUCATIU
A partir del 2n cicle d’Infantil
LLETRA
Més bé podríem anomenar-li instruccions; el tren va a la dreta, a l’esquerra, fa ziga-zaga, puja una muntanya molt costeruda, baixa de la muntanya molt ràpid, passa per un túnel, per un pont molt estret, juguem i dansem lliurement al tren... però, de sobte, ens creua per davant un ramat d’ovelles i tenim que donar una forta frenada.
ESTRUCTURA RÍTMICA
A(24) x 8
POSICIÓ INICIAL
Tots agafats/des, l’un/a darrere de l’altre/a, dels muscles.

DESENVOLUPAMENT
Van movent-se al llarg de la història contada abans.
VARIANTS
VARIANT 1: el mestre/a pot fer trens més petits, de 4-5 persones, que recorreran el trajecte per separat.
VARIANT 2: el mestre/a pot variar el tipus de recorregut i ficar noves consignes com: seure, anar marxa cap enrere...

Polka dels Estudiants ( Holanda)

 POLKA DELS ESTUDIANTS
ORIGEN
Holanda
NIVELL EDUCATIU
A partir del 1r cicle de Primària
ESTRUCTURA RÍTMICA
A-A’-B-B’-C-D
POSICIÓ INICIAL
En files de trios (en 2 o 3)
AGARRES
En “Ç
DESENVOLUPAMENT
Comencen els tres agafats de la mà llançant un cop de peu a l’aire de manera lateral començant pel peu esquerre; 16 cops de peu. Després la persona situada a l’extrem dret passa per baix dels dos braços en forma de Ç, sense anar-se’n de mans i torna al seu lloc però, per a que siga possible, el del mig ha de fer una volta sobre si mateix. Ara fa el mateix el del costat esquerre. Es repeteix 2 voltes i es torna a començar amb les cops de peu.
Es repeteix fins que s’acaba la cançó.

Qui.Quae.Quod

QUI, QUAE, QUOD

ORIGEN

Noruega

NIVELL EDUCATIU
A partir del 2n cicle d’Infantil

POSICIÓ INICIAL

Es balla lliurement per tot l’espai.
DESENVOLUPAMENT
Comença la cançó i tots ballen lliurement per l’espai.
Quan canvia la música ens agafem de les mans del primer/a que tenim a prop i rodem en S.A.R. agafats tots/es dos de les dos mans. Quan la melodia torna a canviar ens soltem de les mans i ens quedem mirant un/a a l’altre/a un poc separats i quan diu: ”Qui, quae, quod”  cadascú alça el braç dret com tocant el cel i a la vegada avancem la cama dreta. Després pugem el braç esquerre amb la cama esquerra avançada. Ara alternem de pressa braç dret, esquerre, dret mirant al cel a la vegada que avancem la cama del braç que alcem. Ara es fa a cada paraula una punyada frontal amb el braç dret, una amb l’esquerre i un altra amb el dret; sempre avançant els peus de la punyada que estem donant.
Tornem a dansar lliurement per l’espai i tornem a començar.
VARIANTS
VARIANT 1: Es podria fer en lloc de parelles, per trios. per grups de 4, 5... segons ens interesse.
VARIANT 2: per als xiquets/es més menuts, als canvis d’estructura musical, en lloc d’agafar-se de les mans i rodar, se’ls demanarà simular que toquen el tambor.